Suposo que havia d'arribar l'hora de que tot sortís a la llum, no sempre podia amagar-me rera jo mateix, al cap i a la fi el que m'avergonyia de decir, l'amor m'ho a fet escriure.
Mai m'agues imaginat aquí escribin-te això, tampoc sabia que servis per extressar-me, bé, crec que tu tampoc t'ho creuràs, pero si, es per tu i nomès per a tu. Se que sóc el tipic noi que està amb moltes a l'hora, que sembla que cap l'importi de veritat, pero quan vas apareixer tu per aquella porta groga, un dijous a les 8 del matí, et preguntaràs com ho se, la veritat esque res de tu se m'ha oblidat, des d'aquell dia em vas deixar sense respiració, sense paraules per a poder dir-te, suposo que ja en aquell precis instant sabia que series un pilar a la meva vida. Bé, continuo, jo fins aleshores no tenia apresi per res ni per ningú, estava al meu rollo amb els meus amics, et mirava de reull a classe, fins i tot mig adormida ets preciosa... En aquell moment estava en una etapa molt dura per a mi, i per sort un dia em vas obrir i vam començar a parlar, té dit alguna vegada que esperava aquell dia desde feia setmanes? Tot anava bé, jo com sempre vacilan-te i tu et picaves com tant m'agradava, fins que vam quedar sols i vaig poder donar-te aquell petó que es va convertir en l'inici de tot. Se que tu ets una noia bona i jo un noi de barri, dels pitjors d'aqui, no m'he criat en un ambient bó ho sé, no he sigut el millor noi per a cap noia, pero era perquè no havia trobat l'amor de veritat, però tu vas trencar tots els meus esquemes, la meva rutina, ho vas capgirar tot, i no saps com t'ho agraeixo. He trigat mesos per a dir-te tot això, i ja es tard per arreglar-ho, encara i així t'ho escric, mai m'havia atrevit a dir-te res del que sentia, no sóc un noi que s'expressi, i per desgracia es un dels meus pitjors defectes... amb llàgrimes als ulls et dic tot el que sento, perquè se que mai ho llegiràs, he arribat massa tard, encara i així, només volia dir-te que has sigut el millor que m'ha passat mai, no tinc por o vergonya ara de cridar als quatre vents que t'estimo, estic bojament enamorat de tu, i més igual el que diguin, més igual el que puguin pensar, t'he donat el millor de mi encara i no tenir res, lliutant amb tu fins l'ultim sospir, gracies per tot petita, cuida'm des d'on estiguis siusplau.. mai t'oblidaré.
sábado, 30 de mayo de 2015
Tot.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario