Vaig tornar al lloc on tot va començar. L'ambient era com el d'aquell dia: el mar estava en calma, silenciós, els ocells s'escapolien entre els núvols i els vaixells navegaven damunt l'aigua tranquil•la. Estava asseguda al banc on sempre ens trobàvem. Encara es podia veure el suau relleu del meu cor mal dibuixat enllaçat amb els teu pols maldestre composant la promesa més fugaç que mai m'havien fet. Malgrat el nostre petit amagatall no hagués canviat, jo ja no era la mateixa. Em vas fer miques com un paper on era escrita la nostre història, la qual mai vam poder acabar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario