Dues estrelles més.

Des d'ara, cada any, per la mataró, m'enrecordaré de tu, desde que va sortir el teu pare parlant del que et va passar, a tu i al teu germà, desde que m'hen vaig adonar que la vida mai es justa, i mai tria a les persones que toca per anarse'n, us en veu anar massa d'hora, encara no tocaba, tenieu moltissima vida per davant, moltissimes coses a viure, ho tenieu tot, menys sort.. M'enrecordo de tot, quan ell s'hen va anar primer, i després tu, quan va passar tot, jo no sabia ni com reaccionar, ni tan sols que dir, veia a tothom tan enfonsat, tan apagat, que no tenia ni forces per dir un: "ja mai més estaràn aquí" saps? Encara que no ho sembli m'enrecordo de vosaltres sobint.. Vas significar moltissim per mi, tant tu com ell, eres com una germana gran, sempre hem feies sonriure quan somreies.., encara que et passes tot allò, sempre tenies un somriure per animar a qualsevol persona, transmities tanta segurat, tanta pau.. Sempre et recordo així, sent la noia lluitadora que va lliutar fins al final.. Encara no hem crec que ja fassi mes d'un any, de tot aixó, s'hem fa tan dificil.. No hem crec que ara estigueu els dos al cel, no hem crec que mai més us podré veure.. Ni tan sols puc acabar d'escriure aixó.. Recordar tot.. Es massa dur.. Només vull que sapigueu, que estigueu on estigueu, us estimo, moltissim, mai us oblidaré.