Que bonic seria portar de tornada a algú del cel, t'imagines?
Suposo que tothom té algú al cel que necesita que torni, o més d'una persona com en el meu cas, encara que ara realmente nomès necesito que tornis tu tieta.. no saps el que et trobem a faltar aquí abaix.
Quan em vaig enterar fa uns mesos que et van detectar càncer el món em va venir a sobre, no sabia com reaccionar, ja que al avi li havia passat el mateix i no et volia perdre a tu també, tot anava més o menys bé i t'anaves recuperant de l'operació, tot semblava bé, fins que van dir que potser tenies metastasis i el tumor el tenies a altres llocs del cos, encara que ningú ho sabia per segur, pensava que aquesta merda només la tenies a l'esquena i que no pasaria res, fins que fa unes setmanes tot es va complicar, jo no estava molt enterada, suposo que no volia saber-ne del tema per por.. por a perdre't. Fins fa uns dies que et van ingressar, tots pensavem que era per falta d'oxigen encara que la cosa anava empitjorant, no m'en vaig adonar fins que el papa em va trucar plorant dient que et quedaven hores de mi vida, allà tot el meu món si va caure com si fos un mirall fet trossos.. no m'ho podia creure, mai havia plorat d'aquesta manera, i el que més dol em provoca es que no em vaig poder despedir de tu.
Per això t'escric aquesta carta; durant tota la meva vida has sigut una mare per mi, m'has cuidat com ningú, el teu sonriure i les teves ganes de viure.. t'explico un secret? Sempre que et veia em feies oblidar de tots els mals que tenia, no sé com t'ho feies pero gràcies, gràcies per tots el moments viscuts, gràcies per ser tu, gràcies per no perdre mai el somriure, gràcies per no vèncer mai contra el càncer i contra res, suposo que tots ens anem en algún moment, i el teu va arribar, encara que era massa d'hora.. es dur veure com tu mors quan tu em vas veure nèixer i creixer, es molt dur tieta.. gràcies en definitiva per ensenyar-me milers de coses que mai oblidaré, cuida'm des d'allà un siguis siusplau, a mi i a tota la familia.. ara junt amb el avi sou els meus àngels allà adalt.. t'estimo tieta, més del que pensaves.
Fins aviat..👼❤
sábado, 1 de agosto de 2015
∞
Suscribirse a:
Entradas (Atom)